BIGAS ASSESSORIA I GESTIO, S.L.

NO HI HAN PUBLICACIONS

APARTATS DEL BUTLLETÍ

Ayuda
x

Ayuda a la busqueda de artículos

La búsqueda se realizará sobre los artículos que pertenezcan a las publicaciones del producto seleccionado.

Si introducimos más de una palabra, el resultado de la búsqueda será todos los artículos que contengan al menos una de las palabras.

Si introducimos varias palabras entre comillas, el resultado de la búsqueda será todo artículo en el que aparezca exactamente la frase escrita en el buscador.

Ejemplo: "Obligaciones del empresario"

Operació a vuit comunitats autònomes contra el frau fiscal en el sector del calçat

L’Agència Tributària va impulsar una gran operació coordinada a vuit comunitats autònomes contra el frau fiscal en el sector del calçat, per a la qual es van personar més de 170 funcionaris de l’AEAT a 41 locals de fabricants i comerços del sector, segons va comunicar el Ministeri d’Hisenda.

Sota el nom de «Scarpe II», l’operació comporta l’inici d’inspeccions a 74 societats i 29 persones físiques vinculades (socis, administradors i persones de l’entorn familiar), mitjançant la personació de funcionaris de l’àrea d’Inspecció de l’Agència a 41 locals d’aquest sector.

L’operació afecta especialment fabricants de calçat, però també, en menys quantitat, alguns detallistes. El dispositiu es va desplegar a locals situats a Andalusia (1), Aragó (12), Astúries (2), Canàries (3), Castella-la Manxa (4), Galícia (1), La Rioja (8) i la Comunitat Valenciana (10).

«Scarpe II» ha estat coordinada pel departament d’Inspecció Financera i Tributària i ha comptat amb la participació de 157 funcionaris de l’àrea d’Inspecció, incloent-hi personal de les unitats d’Auditoria, i també amb el suport d’agents policials i de 15 funcionaris de Vigilància Duanera de l’Agència Tributària.

Facturació anual conjunta de 240 milions

Les inspeccions, que es van iniciar al març i que continuaran al llarg de diversos mesos, tenen l’origen al començament de l’any passat, quan una sèrie d’investigacions efectuades per l’Agència Tributària en el sector indicaven que la major part de les societats afectades per aquesta operació feien vendes en «B» a altres empreses del sector.

En conjunt, les societats que ara s’han començat a inspeccionar tenen una xifra de negoci anual declarada de 240 milions d’euros. En concret, en les investigacions prèvies no es trobava correspondència entre aquests imports declarats i les entrades registrades en els comptes bancaris de les societats ara en inspecció.

L’Agència pretén accedir directament a la documentació i la informació comptable o auxiliar real existent, inclosos els sistemes informàtics de processament de la informació, amb l’objectiu de confirmar i quantificar el volum d’activitat no declarada per les empreses i, si és el cas, detectar la possible existència de programes informàtics d’ocultació de vendes i esquemes de facturació irregular.

Les actuacions també es dirigiran a persones de l’entorn societari i familiar de les societats inspeccionades, persones que presenten signes externs de riquesa no coherents amb les rendes que han declarat fins ara i que, en alguns casos, a més, figuren o figuraven com a titulars de contractes de lloguer de caixes de seguretat en entitats financeres que ara seran precintades preventivament per part dels investigadors.

Operació semblant el 2014

Es tracta de la segona ocasió en la qual l’Agència Tributària porta a terme una gran operació coordinada dirigida al sector del calçat, ja que ja el 2014 es va desenvolupar «Scarpe», en la qual va haver-hi personacions a 29 establiments pertanyents a 11 societats del sector, fonamentalment minoristes.

Si bé «Scarpe II» no té connexions significatives amb aquella operació, els plans de control successius de l’Agència subratllen la conveniència de revisar el comportament tributari en sectors on ha apreciat problemàtiques de compliment fiscal.

En línia amb les directrius del Pla de Control Tributari d’exercicis anteriors i les de 2020, amb aquestes operacions sectorials coordinades, que amb «Scarpe II» sumen 19 els últims anys en diversos sectors d’activitat, a més de facilitar la detecció i regularització del frau fiscal, l’AEAT persegueix també transmetre un missatge dissuasiu als col·lectius involucrats en aquestes pràctiques, que tenen impacte en les arques públiques i distorsionen greument la competència.

Agència Europa Press

Com es computen les pensions que es reben de Cuba?

Existeix un subsidi per desocupació que protegeix els treballadors emigrants que han tornat a Espanya i que es troben en situació de desocupació. S’han de reunir una sèrie de requisits i, entre aquests, el que ara ens interessa és que el sol·licitant no ha de disposar de rendes pròpies de cap naturalesa superiors al 75 % del salari mínim interprofessional.

Quan es percep una pensió d’un país, el que es fa en aquests casos per a saber si s’arriba a aquesta quantitat és recórrer al tipus de canvi oficial que publiquen el Banc Central Europeu o el Banc d’Espanya el dia que correspongui.

El problema rau quan parlem d’un país com Cuba, que compta amb una doble economia i dues monedes: el pes cubà i el pes cubà convertible que fan servir els turistes.

Es qüestiona si s’ha de tenir en compte el tipus de canvi oficial o si s’ha de valorar la pensió estrangera conforme al seu valor real en euros, encara que no coincideixi amb el tipus de canvi oficial, perquè del que es tracta en definitiva és d’atendre els ingressos efectius i no els teòrics.

El cas presenta una dificultat especial, ja que la moneda oficial de Cuba no està compresa entre les divises respecte de les quals el Banc Central Europeu publica periòdicament els tipus de cotització respecte de l’euro.

El Servei Públic d’Ocupació nega que el sol·licitant tingui dret a percebre el subsidi perquè, com que percep 781 pesos cubans mensuals per la seva jubilació, supera el 75 % del salari mínim interprofessional. Aquest organisme equipara el pes cubà amb el pes convertible i, en conseqüència, cada pes l’equipara a un dòlar estatunidenc (0,88 €).

Per al jutjador, aquest càlcul és erroni, perquè parteix d’una equivalència que només s’aplica per a les transaccions fetes per empreses cubanes en moneda estrangera, però la societat cubana no percep aquestes prestacions en realitat. Perquè la veritat és que el salari mitjà voreja els 30 euros mensuals.

Per tant, una cosa és la teoria i una altra la crua realitat. I així, si tenim en compte aquesta realitat social, la pensió que rep el sol·licitant de Cuba equival a uns 35,24 euros i no com mantenia el SEPE, 688 euros. Per tant, és procedent atorgar el subsidi per desocupació.

Wolters Kluwer

Les empreses cotitzades podran celebrar les juntes d’accionistes fins a final d’octubre

Les empreses que cotitzen a Borsa disposaran fins a final del mes d’octubre de termini per a celebrar les seves juntes generals d’accionistes, de manera que tindran quatre mesos més per a complir amb l’assemblea anual de socis, enfront de l’actual termini de finals de juny.

Així ho estableix el Decret de mesures urgents i extraordinàries per a fer front a l’impacte econòmic i social del coronavirus que va aprovar el Govern el mes de març.

Amb aquesta mesura s’atorga flexibilitat a les companyies per a celebrar les juntes anuals amb els seus accionistes que estableix la llei, atès que la crisi pel virus, l’estat d’alarma i les mesures de restricció de moviments i aglomeracions decretades per l’Executiu coincideixen amb el període tradicional de celebració d’aquestes assemblees de socis.

En concret, el decret estableix que «la junta general ordinària d’accionistes es podrà celebrar dins dels deu primers mesos de l’exercici social»; és a dir, fins a final d’octubre, enfront del termini actual de final de juny.

A més, el Govern atorga flexibilitat a les companyies per a organitzar aquestes reunions de forma completament telemàtica i a qualsevol lloc, encara que aquests termes no estiguin previstos en els estatuts socials de l’empresa. «El consell d’administració podrà preveure en la convocatòria de la junta general l’assistència per mitjans telemàtics i el vot a distància en els termes que preveu la Llei de societats de capital, així com la celebració de la junta a qualsevol lloc del territori nacional, encara que aquestes qüestions no estiguin previstes en els estatuts socials», indica el Decret.

En cas que l’assemblea ja estigués convocada, es podran modificar els termes d’aquesta convocatòria publicant un «anunci complementari almenys cinc dies naturals abans de la data de celebració».

No obstant això, les companyies hauran de facilitar «garanties raonables» per a assegurar la identitat dels accionistes que exerceixen el seu dret de vot. Quant als membres del consell, directius i altres administradors, podran «assistir» a la junta per audioconferència o videoconferència.

En tots aquests supòsits, la junta es considerarà celebrada al domicili social de la companyia «amb independència d’on es trobi el president».

Quatre mesos per a presentar comptes

El «macrodecret» de mesures econòmiques del Govern enfront del coronavirus també dona marge i flexibilitat en el calendari que tradicionalment tenen les empreses cotitzades per a presentar els seus comptes anuals i trimestrals.

Així, les empreses que són a Borsa disposaran de fins a sis mesos per a complir l’obligació de publicar i trametre a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) els seus comptes i l’informe financer anual. En el cas dels resultats trimestrals i semestrals, el període serà de quatre mesos, enfront dels dos actuals.

La flexibilitat també es permet a les cotitzades a l’hora d’adoptar acords en els seus consells d’administració, de manera que es consideraran vàlides les decisions que s’hi prenguin quan s’hagin adoptat per «videoconferència o per conferència telefònica múltiple» i «encara que aquesta possibilitat no estigui prevista en els estatuts socials».

L’única condició és que tots els consellers disposin dels mitjans necessaris per a fer-ho i el secretari reconegui la seva identitat.

En el Decret, el Govern estableix que totes aquestes iniciatives són «mesures excepcionals» i d’aplicació per a «l’any 2020».

Agència Europa Press

Aval a les taxes Tobin i Google

Els impostos sobre el volum de negocis del govern hongarès, tant en relació amb el sector del comerç al detall en establiments comercials com respecte del sector de les telecomunicacions, sí que són conformes al dret de la Unió.

El TJUE declara que un Estat pot establir un impost de caràcter marcadament progressiu sobre el volum de negocis amb una càrrega efectiva que recau principalment en empreses controlades directament o indirectament per nacionals d’altres Estats membres o per societats que tenen el domicili social en un altre Estat membre, quan aquestes empreses fan els volums de negocis principals al mercat de què es tracti.

I, més concretament i en relació amb l’IVA, el Tribunal apunta que sí que és possible establir un impost que tingui com a base imposable el volum de negocis global del subjecte passiu i que es percep periòdicament, i no en cada fase del procés de producció i de distribució, sense que hi hagi un dret a deduir l’impost pagat en la fase anterior d’aquest procés.

La circumstància que la major part d’aquests impostos recaigui en subjectes passius pertanyents a persones físiques o jurídiques d’altres Estats membres no pot constituir, per si sola, una discriminació; al contrari, troba justificació en el cas que el mercat hongarès del comerç al detall en establiments comercials està dominat per aquests subjectes passius, que fan en aquest mercat els volums de negocis principals, i això s’erigeix com un indicador contingent, o fins i tot aleatori, que es pot donar també en el marc d’un sistema impositiu proporcional.

Sector de les telecomunicacions

Descendint al cas de les telecomunicacions que motiven la qüestió, la llei hongaresa relativa a l’impost específic que grava determinats sectors tampoc no estableix cap distinció entre empreses en funció de la ubicació del seu domicili social. Totes les empreses que operen a Hongria en el sector de les telecomunicacions estan subjectes a aquest impost, i els tipus impositius respectius aplicables als diferents trams de volum de negocis que defineix aquesta llei s’apliquen a totes, per tant no es pot parlar de discriminació directa.

Els tipus progressius no estableixen una discriminació entre els subjectes passius propietat de persones físiques o jurídiques hongareses i els subjectes passius propietat de persones físiques o jurídiques d’altres Estats membres en funció del lloc on estiguin domiciliades les societats.

El TJUE també aborda la possibilitat que l’exempció de fet de l’impost específic de què gaudeixen determinats subjectes passius es pugui qualificar d’ajuda estatal, i declara que, fins i tot en cas d’acceptar una possible il·legalitat, d’acord amb el Dret de la Unió, de l’exempció de l’impost de què gaudeixen determinats subjectes passius, no deriva sense més en la il·legalitat de l’impost en si mateix, per la qual cosa el subjecte passiu no pot invocar, davant els òrgans jurisdiccionals nacionals, la il·legalitat d’aquesta exempció de fet per a eludir el pagament d’aquest impost o per a obtenir-ne la devolució.

Totes dues sentències conclouen recordant que, en l’estat actual d’harmonització del Dret tributari de la Unió, els Estats membres tenen llibertat per a establir el sistema d’imposició que considerin més adequat, de manera que l’aplicació d’una imposició progressiva s’enquadra en la facultat d’apreciació de cada Estat membre, i en definitiva, que la tributació progressiva es pot basar en el volum de negocis, ja que es tracta d’un criteri de distinció neutre i que a més és indicador pertinent de la capacitat contributiva dels subjectes passius.

Wolters Kluwer