BIGAS ASSESSORIA I GESTIO, S.L.

NO HI HAN PUBLICACIONS

APARTATS DEL BUTLLETÍ

Ayuda
x

Ayuda a la busqueda de artículos

La búsqueda se realizará sobre los artículos que pertenezcan a las publicaciones del producto seleccionado.

Si introducimos más de una palabra, el resultado de la búsqueda será todos los artículos que contengan al menos una de las palabras.

Si introducimos varias palabras entre comillas, el resultado de la búsqueda será todo artículo en el que aparezca exactamente la frase escrita en el buscador.

Ejemplo: "Obligaciones del empresario"

Hisenda fixa en el 0,1 % la taxa de referència del dèficit per als ajuntaments el 2021

El Ministeri d’Hisenda ha fixat en el 0,1 % la taxa de referència del dèficit per als ajuntaments el 2021, després que s’hagi sabut que la suspensió de les regles fiscals permetrà als ajuntaments disposar dels romanents.

La suspensió de les regles fiscals per al 2020 i 202 permetrà que els ajuntaments puguin utilitzar els seus romanents de tresoreria per a col·laborar en la reconstrucció econòmica i social davant la crisi socioeconòmica generada per la COVID-19.

Tot i que, arran de la suspensió de les regles fiscals, no hi haurà una senda d’estabilitat ni uns objectius com a tals, la ministra d’Hisenda va comunicar als ajuntaments unes taxes de referència del dèficit que permetin servir de guia per a poder elaborar els pressupostos municipals, segons la qual la taxa de referència del dèficit se situaria en el 0,1 % per a l’any vinent.

Des de la FEMP han celebrat la suspensió de les regles fiscals i la derogació dels objectius d’estabilitat, ja que permetrà la posada en circulació dels gairebé 15.000 milions de romanents de tresoreria de què disposen els governs locals, fet que pot tenir un efecte multiplicador que es tradueixi en un increment de fins a 2,5 punts del producte interior brut (PIB) del país.

El Govern va afirmar que, en el cas dels ajuntaments sense romanents o en situació econòmica més complicada derivada de la caiguda d’ingressos, estudia la possibilitat de crear un fons que permeti compensar-los perquè també rebin un finançament addicional.

Igualment, es pretén elaborar una norma en la qual es recullin qüestions com l’increment dels lliuraments a compte, la liquidació de 2018 i l’habilitació d’un fons de transport.

En qualsevol cas, el Govern no renuncia al principi d’estabilitat pressupostària i manté el seu compromís amb la consolidació fiscal. De fet, la suspensió de les regles fiscals no afecta altres obligacions, com pot ser el compliment del període mitjà de pagament, que continua vigent per a evitar l’augment de la morositat.

Montero va incidir en la necessitat d’un treball «conjunt i coordinat» de totes les Administracions i, especialment, de les entitats locals, que «actuaran amb responsabilitat en el nou escenari de la suspensió de les regles fiscals».

Així mateix, els alcaldes van subratllar que els governs locals estan preparats per a elaborar i presentar projectes i que tenen capacitat demostrada per a gestionar amb rapidesa i eficiència qüestions fonamentals quan es tracta de projectes europeus, especialment en matèries com ara agendes urbanes, energia sostenible o digitalització, perquè gran part d’aquestes polítiques passen per l’àmbit local.

Agència Europa Press

Les taxes «Tobin» i «Google» entraran en vigor al gener de 2021

El Ple del Senat ja havia aprovat a principis de mes els projectes de llei de l’impost sobre determinats serveis digitals (taxa Google) i de l’impost sobre les transaccions financeres (taxa Tobin), ara després de la seva publicació definitiva el 16 d’octubre, en el Butlletí Oficial de l’Estat, entraran en vigor a mitjan gener de 2021.

En concret, en les dues lleis que es desenvolupen aquestes dues noves figures fiscals es fixa la seva entrada en vigor als tres mesos de la seva publicació en el BOE, la qual cosa es complirà a mitjan gener.

Es tracta de les dues primeres modificacions fiscals contemplades en el pla fiscal del Govern de cara als Pressupostos Generals de l’Estat de 2021.

Amb la taxa Tobin, el Govern preveu recaptar 850 milions d’euros anuals, ja que gravarà amb un 0,2 % les operacions d’adquisició d’accions emeses a Espanya d’empreses cotitzades amb una capitalització borsària superior a 1.000 milions d’euros. No es gravarà la compra d’accions de pimes i empreses no cotitzades.

D’altra banda, la taxa Google gravarà aquelles empreses amb ingressos anuals totals de, almenys, 750 milions d’euros i amb ingressos a Espanya superiors als 3 milions d’euros, i s’adreça a serveis de publicitat en línia, serveis d’intermediació en línia i la venda de dades generades a partir d’informació proporcionada per l’usuari durant la seva activitat o la venda de metadades.

Encara que Hisenda tenia prevista una recaptació inicial d’uns 1.200 milions d’euros (abans de la pandèmia), posteriorment la va rebaixar a 968 milions.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va assegurar que la norma tindrà «caràcter transitori» fins que s’aprovi una normativa mundial o europea i que la liquidació no es farà fins almenys el 20 de desembre, fet que permet donar marge a l’arribada d’un acord internacional en el marc de l’OCDE i el G20.

La tramitació d’aquest nou impost s’ha produït enmig de les amenaces dels Estats Units a Espanya, França, el Regne Unit i Itàlia en forma de represàlies amb nous aranzels sobre aquests impostos digitals, i que ha arribat a fixar aranzels a França.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va assegurar que no s’escatimaran esforços per a aconseguir un acord sobre la taxa Google en el marc de l’OCDE o el G20, però va aclarir que si no s’arriba a un acord internacional aquest 2020, la UE aprovarà una proposta pròpia a començament del 2021.

Agència Europa Press

El 61 % de les empreses preveu una caiguda de la facturació aquest any per la COVID-19

El 61 % de les empreses espanyoles espera una caiguda de la facturació aquest any, marcat per l’impacte de la crisi sanitària de la COVID-19, enfront del 19 % que preveu mantenir els ingressos i un 20 % que en pronostica un increment, segons la segona onada de l’Estudi del Risc de Crèdit a Espanya impulsat per Crédito y Caución i Iberinform, que permet comparar les previsions empresarials actuals amb les que van expressar durant el confinament de primavera.

En concret, l’onada de tardor confirma el «fort» impacte en l’acompliment empresarial, però suavitza el cop en relació amb les previsions de primavera, quan les empreses esperaven que la caiguda d’ingressos arribaria al 72 %.

Les previsions sobre l’impacte en la rendibilitat d’aquest any mostren la mateixa evolució. Així, les empreses que preveuen una caiguda de la rendibilitat es redueixen al 48 %, 11 punts menys que a la primavera.

En totes dues onades, els efectes econòmics de la pandèmia esperats per les empreses són més suaus sobre la rendibilitat que sobre els ingressos, un indicador de l’intens treball que, segons l’anàlisi, porta a terme el teixit empresarial sobre la seva estructura de costos per a poder-se adaptar als nous nivells d’activitat.

L’onada de tardor de l’Estudi de Risc de Crèdit mostra un clar desplaçament cap al 2021 d’alguns dels efectes econòmics de la pandèmia.

Així, les perspectives empresarials d’ingressos durant l’exercici vinent mostren un empitjorament enfront de l’onada de primavera, alhora que disminueix 12 punts, fins al 43 %, el percentatge d’empreses que esperen creixements de la facturació i creix un punt, fins al 25 %, les que preveuen una caiguda d’ingressos.

Agència Europa Press

Brussel·les emet bons socials per finançar el fons de 100.000 milions contra la desocupació

La Comissió Europea emet bons socials per finançar el fons de 100.000 milions d’euros amb què contribuirà a alleujar la despesa dels Estats membres en règims de protecció de l’ocupació, com els ERTO i la prestació per cessament d’activitat d’autònoms a Espanya.

La primera emissió d’aquests bons socials es va portar a terme durant la segona quinzena d’octubre, moment a partir del qual es poden traspassar els primers trams d’aquestes ajudes als Estats membres. Espanya rebrà en particular un préstec de 21.325 milions d’euros amb càrrec a aquest instrument europeu, batejat com SURE.

Una vegada captats els fons en els mercats de capitals, seran transferits als governs europeus que els hagin sol·licitat per a cobrir un augment de la despesa pública derivada de les mesures per a contrarestar l’impacte econòmic de la pandèmia, especialment els règims nacionals de reducció del temps de treball o mesures similars.

En total, la UE ha donat llum verda als crèdits de 16 Estats membres, que en conjunt ascendeixen a 87.400 milions. Brussel·les ha proposat a més aquest dimecres prestar 504 milions a Hongria en un préstec encara pendent d’aprovació.

D’altra banda, la Comissió Europea ha adoptat un marc de bons socials amb l’objectiu de donar les garanties necessàries als inversors que vulguin adquirir aquests títols que els fons mobilitzats s’utilitzaran amb una meta «veritablement social»: pal·liar l’impacte social de la pandèmia i les seves conseqüències en el mercat laboral europeu.

Amb aquest marc, els Estats membres estaran obligats a informar sobre la destinació dels fons que han obtingut a través del SURE i sobre l’impacte social de les partides que han finançat. Així, Brussel·les podrà demostrar als inversors que s’han dedicat a «finançar programes amb un impacte social positiu».

El marc de bons socials, ha afegit l’Executiu comunitari, s’ha creat «respectant plenament» els principis dels bons socials de l’Associació Internacional del Mercat de Capitals i ha estat avaluat de forma independent per Sustainalytics.

«La decisió d’emetre els bons SURE de la UE en forma de bons socials serà un factor de canvi per al mercat mundial de bons socials. Al mateix temps, és una clara demostració del compromís a llarg termini de la UE amb un finançament sostenible», ha declarat el comissari de Pressupost i Administració, Johannes Hahn.

Agència Europa Press