BIGAS ASSESSORIA I GESTIO, S.L.

NO HI HAN PUBLICACIONS

APARTATS DEL BUTLLETÍ

Ayuda
x

Ayuda a la busqueda de artículos

La búsqueda se realizará sobre los artículos que pertenezcan a las publicaciones del producto seleccionado.

Si introducimos más de una palabra, el resultado de la búsqueda será todos los artículos que contengan al menos una de las palabras.

Si introducimos varias palabras entre comillas, el resultado de la búsqueda será todo artículo en el que aparezca exactamente la frase escrita en el buscador.

Ejemplo: "Obligaciones del empresario"

Les CCAA informaran Hisenda en el primer trimestre de 2022 de l’execució de les ajudes directes

Les comunitats autònomes hauran de retre comptes davant el Ministeri d’Hisenda durant el primer trimestre de 2022 sobre la gestió i execució dels 7.000 milions d’ajudes directes inclosos en el Reial decret llei 5/2021, de 12 de març, de mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial en resposta a la pandèmia de la COVID-19.

Les comunitats són les que gestionaran aquestes ajudes, que podran sol·licitar-se fins al 31 de desembre d’aquest any. Després, tindran tres mesos per a informar Hisenda de la seva execució. En concret, en el primer trimestre de 2022, remetran al Ministeri d’Hisenda un estat d’execució de l’exercici, indicant les quanties totals de compromisos de crèdits, obligacions reconegudes i pagaments fets durant l’any.

A més, el saldo no executat ni compromès a 31 de desembre de 2021 haurà de reintegrar-se al Ministeri d’Hisenda, per la qual cosa les comunitats hauran de presentar l’informe dels seus respectius òrgans d’intervenció i control en el qual s’acrediti i se certifiqui l’import del reintegrament.

Així mateix, en el primer trimestre de 2023 les comunitats autònomes remetran al Ministeri d’Hisenda els reintegraments d’ajudes derivats de l’incompliment de les condicions establertes per a la seva concessió.

El decret aclareix que serà «responsabilitat» de les comunitats destinar aquests recursos a la finalitat per a la qual han estat concedits, per la qual cosa hauran de procedir a un «control adequat dels fons rebuts que n’asseguri la correcta obtenció, gaudi i destinació per part dels perceptors finals».

Per això, les comunitats, gestores dels fons, seran les responsables de retre comptes, si és el cas, davant els òrgans de control extern, sense perjudici de les funcions de control i verificació del compliment d’aquestes obligacions que pugui efectuar la Intervenció General de l’Administració de l’Estat, precisa el decret.

Igualment, el Ministeri d’Hisenda i les comunitats subscriuran un conveni que articuli la col·laboració entre totes dues administracions de cara a l’execució de les ajudes directes, que inclourà l’intercanvi d’informació entre les administracions tributàries; l’esment en totes les actuacions i suports que s’utilitzin a l’origen dels fons que financen aquestes ajudes, assenyalant-se que són finançades pel Govern d’Espanya, i l’obligació de subministrar informació detallada sobre les convocatòries efectuades i els seus resultats.

D’altra banda, les empreses beneficiàries d’aquestes ajudes hauran de justificar davant l’òrgan concedent el manteniment de l’activitat que dona dret a les ajudes a 30 de juny de 2022. En cas contrari, s’hauran de reintegrar.

Agència Europa Press

L’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball compleix 50 anys

L’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST), organisme adscrit al Ministeri de Treball i Economia Social, commemora el 50è aniversari de la seva creació. L’INSST és l’òrgan cientificotècnic especialitzat de l’Administració General de l’Estat que té com a missió l’anàlisi i estudi de les condicions de seguretat i salut en el treball, així com la promoció i suport a la seva millora. És, a més, un centre de referència nacional davant les institucions europees, en particular respecte de l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball i la seva xarxa.

«Parlar de treball decent és parlar de millorar també les condicions de seguretat i salut. L’INSST està implicat en la implantació d’una vertadera cultura de la prevenció, que minimitzi els riscos laborals i converteixi els nostres centres de treball en espais segurs», va assenyalar la ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, en la commemoració d’aquest 50è aniversari. També va recordar: «Des del Ministeri de Treball ens hem implicat en la reducció dels accidents de treball i les malalties professionals, i en aquesta tasca l’Institut acompleix un paper cabdal».

A més, va destacar la feina desenvolupada per l’INSST durant la crisi sanitària: «L’INSST ha revelat, més que mai, la importància de les seves funcions. Amb rigor i mirada científica, fent valer els estàndards normatius, informant, assessorant i verificant uns equips de protecció, imprescindibles, durant la pandèmia, per protegir la nostra salut i la nostra integritat física, als centres de treball i en la nostra vida quotidiana».

Amb una dotació pressupostària de 41,6 milions d’euros, un 6 % més que en el pressupost inicial del 2020, el reforç de l’INSTT és una actuació prioritària del Ministeri de Treball per al 2021 amb l’objectiu de garantir els drets dels treballadors, especialment els que desenvolupen la seva activitat en entorns perillosos.

Agència Europa Press

EIT InnoEnergy impulsa un nou fons amb 25 milions per a startups energètiques

EInnoEnergy ha impulsat el llançament del fons Enion I Energy Fund, amb un import de 25 milions d’euros, destinat a oferir nous mecanismes de suport financer a empreses emergents, o startups, tecnològiques, principalment a Espanya, que desenvolupen propostes amb impacte en la transició energètica, va informar la societat.

En concret, el fons serà gestionat per Enion Venture Partners, gestora que acaba d’obtenir l’autorització de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

S’ha planificat un primer tancament en 20 milions d’euros durant el segon trimestre d’enguany i començar a invertir com més aviat millor en el pipeline d’oportunitats d’inversió ja identificades, per contribuir així a l’acceleració de la transició energètica a Espanya.

El fons té el suport d’inversors institucionals rellevants incloent-hi compromisos per un import agregat de 17 milions d’euros, per part de FondICO Global, el «fons de fons» gestionat per Axis, el braç de capital de risc del banc públic dependent del Ministeri d’Economia a Espanya, de l’ICF, entitat financera pública de Catalunya, o també de Power Electronics, empresa de tecnologia aplicada al sector energètic amb presència en més de 100 països.

Enion se centrarà en empreses emergents tecnològiques amb solucions relacionades amb les energies renovables i la generació distribuïda, l’emmagatzematge d’energia incloent-hi l’hidrogen verd, la mobilitat elèctrica, les xarxes intel·ligents i flexibles, el comerç d’energia peer to peer o l’energia per a l’economia circular.

Agència Europa Press

Empreses en concurs de creditors: poques opcions per als consumidors

Si els pronòstics més pessimistes es compleixen i les ajudes directes no són suficients, els pròxims mesos podríem veure una vertadera allau de concursos de creditors. Com afecta això els consumidors que tenien contractats béns o serveis amb una empresa que es declara en concurs? «Poc o gens», reconeix Mateo Juan Gómez, soci del bufet Buades. «Les úniques —i escasses— mesures de protecció cal buscar-les en la Llei de defensa de consumidors i usuaris o en la Llei de crèdit al consum o en la mateixa normativa concursal», afegeix.

Si una persona ha comprat algun producte i aquest continua estant localitzat i en poder del concursat, es pot recórrer a la Llei concursal, que estableix que «seran lliurats als seus legítims titulars, a sol·licitud d’aquests», explica Gómez, especialista en dret concursal i dret dels consumidors.

Si se sospita que l’empresa presentarà concurs, pot optar-se pel desistiment del contracte, si no han passat més de 14 dies des de la signatura.

Una altra opció és «esbrinar si hi ha garanties associades a la prestació del servei», ja que «algunes activitats empresarials exigeixen per al seu exercici la concertació prèvia de determinades garanties que cobreixin els perjudicis als consumidors». En aquests casos, «l’opció més recomanable seria executar la garantia i reclamar el crèdit que correspongui a l’entitat fiadora».

Aquest últim cas és el que presenta millors perspectives perquè els consumidors puguin veure restablerts els seus drets enfront d’aquells que simplement tenien contractada una prestació de serveis. A més, també «serà més utòpica l’expectativa de recuperar la inversió realitzada en aquells casos en què l’empresari no disposi d’immobilitzat», explica Gómez.

La inevitable insolvència

El problema sempre serà el mateix: la liquiditat de l’empresa en concurs perquè «en la majoria dels supòsits no en té i el consumidor veu reconegut en el concurs el seu crèdit i l’obligació del concursat de pagar-li el que correspongui, però aquest pagament no es materialitza per la falta de capital».

Encara que el Govern ha prorrogat fins a final d’any la moratòria concursal, que acabava en un primer moment el passat 14 de març, molts experts continuen tement que ni aquesta mesura ni el paquet d’ajudes directes aprovat seran suficients per a evitar l’allau de concursos que es preveuen en el mitjà termini, i creuen que només servirà per a allargar l’agonia d’empreses que arribaran massa febles a la inevitable insolvència.

Consell General de l’Advocacia Espanyola

UNE publica l’especificació per a reduir riscos enfront de la COVID-19 a la feina

L’Associació Espanyola de Normalització (UNE) ha publicat l’Especificació UNE-ISO/PAS 45005 Gestió de la seguretat i la salut en el treball. Directrius generals, per a un treball segur durant la pandèmia de COVID-19, segons ha informat en un comunicat.

Aquest estàndard proporciona orientació a les organitzacions sobre com convé gestionar els riscos de la COVID-19 per a protegir la salut, la seguretat i el benestar al lloc de treball. La seva intenció és complementar les directrius i regulacions nacionals existents.

UNE, amb experts de 26 països, va treballar per establir aquestes directrius en forma d’una especificació disponible públicament (PAS), que va ser aprovada pels 80 països membres del Comitè Internacional de Normalització ISO/TC 283 Gestió de seguretat i salut ocupacional.

«Aquest format permet que el document s’actualitzi en la seva forma actual o es desenvolupi en un estàndard formal, segons el curs futur de la pandèmia i l’aparició de nova informació i situacions estratègiques per a les empreses», ha explicat l’associació.

L’ISO/PAS 45005 es va desenvolupar en només tres mesos per respondre amb eficàcia davant la situació d’emergència. UNE ha explicat que aquest document s’adreça a organitzacions de totes les dimensions i sectors, incloses aquelles que estan treballant durant la pandèmia, que reprendran o planegen reprendre les operacions després d’un tancament total o parcial, que tornen a ocupar els llocs de treball que hagin estat tancats totalment o parcialment, o que són noves i es preveu que operin per primera vegada.

També proporciona orientació sobre la protecció dels treballadors de tota mena i altres parts interessades rellevants.

No obstant això, l’organització ha advertit que el document no està destinat a proporcionar consells sobre com implementar protocols específics de control d’infeccions en entorns clínics, sanitaris i d’un altre tipus. «El Govern, les agències reguladores i les autoritats sanitàries proporcionen la legislació i directrius aplicables per als treballadors en aquests entorns o en funcions relacionades», ha afegit.

Agència Europa Press