BIGAS ASSESSORIA I GESTIO, S.L.

NO HI HAN PUBLICACIONS

APARTATS DEL BUTLLETÍ

Ayuda
x

Ayuda a la busqueda de artículos

La búsqueda se realizará sobre los artículos que pertenezcan a las publicaciones del producto seleccionado.

Si introducimos más de una palabra, el resultado de la búsqueda será todos los artículos que contengan al menos una de las palabras.

Si introducimos varias palabras entre comillas, el resultado de la búsqueda será todo artículo en el que aparezca exactamente la frase escrita en el buscador.

Ejemplo: "Obligaciones del empresario"

Guia informativa sobre la preparació de l’estat d’informació no financera i diversitat

El Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital, amb la finalitat de facilitar l’aplicació pràctica de la norma, ha elaborat una guia amb mer valor informatiu sobre la preparació anual de l’estat d’informació no financera que contingui informació relativa, almenys, a qüestions mediambientals i socials, així com relativa al personal respecte dels drets humans i la lluita contra la corrupció i el suborn.

La Llei 11/2018, de 28 de desembre, procedeix del Reial decret llei 18/2017, de 24 de novembre i va transposar al nostre ordenament jurídic la Directiva 2014/95/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 22 d’octubre de 2014, que modifica la Directiva 2013/34/UE pel que fa a la divulgació d’informació no financera i informació sobre diversitat per part de determinades grans empreses i determinats grups.

La llei va portar a terme una modificació de tres lleis: el Codi de comerç, el text refós de la Llei de societats de capital, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol (TRLSC) i la Llei 22/2015, de 22 de juliol, d’auditoria de comptes (LAC).

L’aprovació d’aquesta reforma normativa va tenir per objecte fomentar la transparència, la sostenibilitat i desenvolupament a llarg termini de les empreses i augmentar la confiança dels inversors, els consumidors i la societat en general mitjançant la divulgació d’informació no financera.

La llei imposa a unes certes empreses preparar anualment un estat d’informació no financera (EINF) que contingui informació relativa, almenys, a qüestions mediambientals i socials, així com relativa al personal respecte dels drets humans i a la lluita contra la corrupció i el suborn.

Amb la finalitat d’ajudar les empreses afectades a presentar informació no financera de manera rellevant, útil, coherent i més comparable, la Comissió Europea va aprovar les directrius sobre la presentació d’informes no financers (2017/C 215/01), que proporciona directrius no vinculants, sense crear noves obligacions jurídiques. Aquesta comunicació ha estat complementada amb el suplement sobre la informació relacionada amb el clima (2019/C 209/01).

Les obligacions exigibles per la Llei 11/2018, de 28 de desembre, són d’aplicació per als exercicis econòmics iniciats a partir de l’1 de gener de 2018. El Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital, amb la finalitat de facilitar l’aplicació pràctica de la norma, ha optat per elaborar una guia amb mer valor informatiu, en la qual es dona resposta a les qüestions consultades.

Tot seguit publiquem algunes de les qüestions més importants que es reflecteixen en l’esmentada guia informativa.

ÀMBIT D’APLICACIÓ DE LA LLEI

1. ¿Cal incloure en l’EINF consolidat la informació relativa a totes les societats filials, amb independència de si es tracta de societats domiciliades a Espanya, radicades en un altre Estat membre de la Unió Europea o en un tercer país?

Es considera que una societat espanyola dominant d’un grup haurà d’incloure en l’EINF consolidat la informació significativa relativa a totes les seves societats dependents, amb independència de si es tracta de societats domiciliades a Espanya, a la Unió Europea o en un tercer país.

2. Com opera la dispensa de presentar l’EINF individual i/o consolidat per part d’una societat dependent de tres escenaris diferents?

a) La societat dominant està domiciliada a Espanya. Si la societat dominant està domiciliada a Espanya, la dependent estarà dispensada de presentar l’EINF individual/consolidat si es compleixen els requisits que s’indiquen en els articles esmentats més amunt.

b) La societat dominant està domiciliada en un altre Estat membre de la Unió Europea. Si la societat dominant està domiciliada en un altre Estat membre de la Unió Europea, la dependent domiciliada a Espanya també quedaria dispensada de presentar l’EINF individual/consolidat, sempre que la dominant compleixi en aquest Estat els requisits d’informació que exigeix la Llei 11/2018.

c) La societat dominant està domiciliada en un tercer país no membre de la Unió Europea. Si la societat dominant està domiciliada en un tercer país no membre de la Unió Europea, la dependent domiciliada a Espanya també quedaria dispensada de presentar l’EINF individual/consolidat, sempre que la dominant compleixi en aquest país els requisits d’informació que exigeix la Llei 11/2018 de 28 de desembre.

Per contra, si no es proporcionés aquest contingut a l’EINF consolidat per una societat dominant domiciliada en un tercer país, la societat dependent estarà obligada a elaborar i presentar a Espanya un EINF individual/consolidat, segons que sigui procedent, en què s’inclogui la informació que exigeix la Llei.

3. Una societat espanyola dominant d’un grup que presenta un EINF consolidat està obligada a presentar així mateix l’EINF individual?

La Llei 11/2018, de 28 de desembre, estableix únicament l’exempció de la presentació de l’EINF individual a les entitats controlades per una altra dominant que publiqui un EINF consolidat, exempció que aconsegueixen també les filials, si en tingués. No es fa referència expressa a la societat dominant encarregada d’elaborar i publicar l’EINF consolidat.

La finalitat d’aquesta mesura és evitar càrregues innecessàries a entitats la informació no financera de les quals s’inclogui al seu torn en el perímetre d’un altre EINF consolidat. Aquesta finalitat es compleix quan l’entitat dispensada de publicar l’EINF individual sigui dependent d’una altra entitat dominant, però també pot predicar-se d’aquesta obligació quan es refereix a l’entitat dominant que elabora l’EINF consolidat que abasta tot el grup.

Per això es pot deduir que l’EINF consolidat ha d’incloure la informació no financera tant de la societat dominant com de les societats dependents, abastant l’exempció de presentar l’EINF individual tant a les unes com a les altres.

4. Les obligacions de la llei són exigibles a les entitats diferents de les entitats mercantils?

El TRLCS inclou dins del seu àmbit d’aplicació les societats de capital; és a dir, societats anònimes, limitades i comanditàries per accions que compleixin els paràmetres que fixa la llei.

El Codi de comerç es refereix a les societats que formulin comptes consolidats, de manera que l’obligació de formular l’EINF consolidat correspon a la societat dominant del grup, segons el que es disposa en l’article 42 del Codi de comerç, entenent-se que hi ha un grup quan una societat ostenti o pugui ostentar, directament o indirectament, el control de l’una o l’altra.

En el cas que l’entitat dominant del grup no sigui una societat mercantil, estaria obligada a formular l’EINF consolidat sempre que li resulti aplicable el Codi de comerç i estigui obligada a formular comptes consolidats.

5. Des de quin exercici econòmic resulta d’aplicació la Llei segons el que es disposa en l’apartat 3 de la disposició transitòria?

Serà aplicable per als exercicis econòmics que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2021.

CONTINGUT DE L’ESTAT D’INFORMACIÓ NO FINANCERA

6. Com i qui ha de determinar el grau de rellevància o materialitat suficient perquè una dada sigui informada per les empreses?

L’EINF ha de recollir la informació que es consideri significativa en relació amb les diferents qüestions mediambientals i socials relatives al personal, respecte dels drets humans i la lluita contra la corrupció i el suborn.

A fi de determinar si una informació no financera hagi de ser considerada significativa o material, l’òrgan d’administració encarregat de formular-lo ha de plantejar-se si la informació és útil perquè els usuaris puguin comprendre adequadament l’evolució, els resultats i la situació de l’entitat o el seu grup, i l’impacte de la seva activitat.

Les entitats han de considerar totes aquestes perspectives de materialitat a l’hora de determinar quina informació és necessària per a l’adequada comprensió de l’EINF per part dels inversors, els diferents grups d’interès i la resta d’usuaris, tenint en compte factors tant interns com externs, entre d’altres les expectatives i els interessos dels grups d’interès rellevants i l’impacte estimat, en termes de gravetat i freqüència, de les activitats sobre l’entorn social i mediambiental.

Considerant que un dels factors clau són les expectatives i interessos d’aquells grups d’interès que siguin rellevants des de la perspectiva de l’entitat o el grup, les entitats han de dur a terme, com a pas previ a la determinació de la materialitat, una avaluació i anàlisi de com impacta la seva activitat en l’entorn social i mediambiental i com aquest impacta, al seu torn, en l’entitat o el seu grup. D’aquesta manera, fent servir com a referència la cadena de valor i els plans estratègics del grup, l’empresa pot identificar aquells grups d’interès més rellevants que permetin i contribueixin a la creació de valor compartit, en línia amb el que estableixen les directrius de la Comissió Europea sobre la presentació d’informes no financers.

7. En quines condicions podria considerar-se una memòria de sostenibilitat o de responsabilitat social corporativa com l’EINF?

Les memòries de sostenibilitat o de responsabilitat social corporativa podrien ser, en una primera aproximació, tan sols una part del que exigeix la Llei respecte de l’EINF. No obstant això, la mateixa Llei no es tanca al fet que l’entitat pugui presentar la informació equivalent a la informació no financera en un altre informe, sempre que es compleixin els requisits de l’article 49 del Codi de comerç.

8. Es pot ometre algun aspecte de l’informe per motius de confidencialitat o riscos davant la competència?

Encara que no recull expressament aquesta possibilitat, la Llei 11/2018, de 29 de desembre, exigeix que respecte de cada qüestió s’hagi d’aportar la informació que sigui significativa a l’efecte que els usuaris puguin comprendre l’evolució, els resultats i la situació de l’entitat o grup i l’impacte de la seva activitat. Això no impedeix dedicar la deguda consideració a informació sensible des del punt de vista comercial. La informació pertinent pot facilitar-se en termes més generals que, així i tot, transmetin dades útils als inversors i altres parts interessades.

9. S’hi pot incloure informació addicional a la que exigeix la Llei?

Sí. S’estableixen uns requeriments mínims d’informació no financera, però no de màxims. Totes aquelles empreses que ja incloïen aspectes addicionals als exigits, o que vulguin començar a recollir-los, podran continuar fent-ho en la mesura que siguin significatius i que comprenguin informació concisa i útil.

10. Hi ha algun model de format per a l’elaboració de l’EINF que faciliti l’enteniment d’aquesta informació?

No. El format de l’EINF és lliure. No obstant això, seria recomanable que l’EINF inclogués una taula on es mostrin i s’identifiquin de manera clara, separada i organitzada tots i cadascun dels continguts materials que requereix la Llei, juntament amb els apartats corresponents del marc de referència.

11. És el GRI l’únic marc o model vàlid de referència per a elaborar l’EINF i els seus indicadors clau, o es poden fer servir altres marcs de referència?

La Llei fomenta, per ser d’especial utilitat, l’ús dels estàndards d’indicadors que compleixin els dos requisits, però no tanca la possibilitat de fer servir altres estàndards diferents, sempre que estiguin inclosos en altres marcs normatius nacionals, de la Unió Europea o internacionals.

En funció dels criteris de materialitat i les circumstàncies específiques de cada entitat, s’hauran de seleccionar i incloure aquells indicadors que es considerin pertinents. Els indicadors podran no ser els mateixos per a totes les entitats ni per a tots els exercicis.

12. És convenient desglossar informació sobre els impactes de l’activitat empresarial sobre el medi ambient i sobre com les qüestions ambientals poden afectar l’evolució, els resultats o la situació de la societat i el seu grup?

Sí. Per a disposar de la informació completa de l’entitat, cal conèixer tant l’impacte de l’entitat i el seu grup sobre el medi ambient com l’impacte del medi ambient en aquests. La declaració mediambiental de les empreses sotmeses a registre EMAS integra l’impacte de l’entitat en el medi ambient i com el medi ambient impacta en la societat.

13. El concepte de beneficis obtinguts país per país es refereix al resultat comptable abans o després d’impostos?

El concepte de beneficis obtinguts ha de ser entès conforme l’article 14.2.b) del RIS, com els resultats abans d’impostos o beneficis abans d’impostos, determinat segons el PGC, o en cas que es tracti d’entitats domiciliades fora d’Espanya, procedent del paquet de documents de la seva informació consolidada, o dels estats financers preceptius separats per a cadascuna de les entitats. En tot cas, hauria d’informar-se de la metodologia utilitzada en el càlcul i de la informació usada.

14. S’ha previst com es calcularà el benefici país per país?

El càlcul s’hauria de fer de manera agregada, d’acord amb el que preveu l’article 14.2 RIS. En tot cas, hauria d’informar-se de la metodologia utilitzada en el càlcul i de la informació usada.

15. El concepte de benefici país per país abasta totes les entitats en què participa la societat dominant?

Una societat espanyola dominant d’un grup que formuli comptes consolidats haurà d’incloure en el seu EINF consolidat informació relativa a totes les societats dependents amb independència del país en què estigui radicat el domicili social d’aquestes últimes. En relació amb els establiments permanents, en la mesura que aquests obtenen beneficis i paguen impostos en un determinat país, s’han d’incloure com a part del total del benefici generat en aquest país.

16. Què s’entén per impost sobre beneficis?

L’impost que cal tenir en compte és el de societats regulat en la normativa espanyola, i altres impostos de naturalesa idèntica o anàloga a aquest, tenint en compte que no existeix una llista d’impostos que es considerin equiparables a Espanya.

17. Cal tenir en compte els pagaments fraccionats de l’exercici juntament amb la liquidació final de l’exercici anterior?

A més dels beneficis obtinguts en l’exercici en cada país, s’ha d’informar de l’import de l’obligació de pagament de l’impost de societats o un altre de naturalesa idèntica o anàloga corrent per satisfer en els primers mesos de l’exercici següent.

Si ja han estat satisfets en el moment de la publicació de l’EINF, l’entitat hauria de fer esment dels impostos pagats i explicar qualsevol possible diferència amb la provisió reportada. Si no s’ha efectuat encara el pagament de tots o alguns dels impostos, l’entitat ha d’explicitar que es tracta d’una provisió de la millor estimació de l’import per pagar i en l’EINF de l’exercici següent s’haurà d’explicar qualsevol diferència significativa amb l’import efectivament satisfet.

VERIFICACIÓ DE LA INFORMACIÓ NO FINANCIERA

18. Quines condicions ha de reunir el prestador de serveis independent de verificació?

Tenir coneixement, capacitat i experiència acreditada en treballs de revisió o verificació d’estats d’informació no financera, de responsabilitat social corporativa o similars, així com en els diferents camps o àrees de la informació integrant de l’EINF atès el sector en què opera l’entitat verificada.

Disposar d’una organització interna adequada que permeti tenir a la seva disposició els recursos suficients i el personal amb els coneixements, experiència i capacitat necessaris per a dur a terme cada treball de verificació.

Tenir independència en relació amb l’entitat a verificar.

D’altra banda, no hi ha cap impediment des de l’àmbit de la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes perquè aquesta verificació sigui efectuada per l’auditor dels comptes anuals de l’entitat.

19. Quin contingut mínim ha de tenir l’informe de verificació de l’EINF?

1.Títol. En què s’indiqui que es tracta de l’informe de verificació d’un expert independent sobre l’EINF exigit pel marc legal; és a dir, l’article 49.6 del Codi de comerç o l’article 262.5 TRLSC.

2. Identificació de l’entitat que elabora l’EINF objecte de verificació (del grup, en el seu cas) i de l’exercici o període al qual correspon; així com del marc legal i els marcs normatius utilitzats.

3. Condicions de l’expert independent. Indicarà:

Els coneixements, capacitats i experiències de qui es responsabilitzi del treball i de la signatura de l’informe, de manera que es pugui apreciar la seva idoneïtat per a fer el treball.

S’inclourà una declaració expressa sobre l’adequat compliment dels requeriments del règim d’independència al qual es troba subjecte l’expert, identificant quin és el règim al qual es troba subjecte o el que voluntàriament ha decidit aplicar.

4. Responsabilitats de la direcció en relació amb l’EINF:

Es descriurà la responsabilitat del consell d’administració (o òrgan equivalent) en l’elaboració i presentació de l’EINF, de conformitat amb el marc legal.

S’identificaran els marcs normatius utilitzats en l’elaboració i presentació i s’inclourà, si és el cas, el detall dels criteris seguits que resultin necessaris per a l’adequada comprensió i interpretació.

5. Responsabilitats de l’expert independent en relació amb la verificació de l’EINF. Se incluirá:

Una descripció de l’abast de la verificació, amb referència a les normes o guies, nacionals o internacionals, de revisió que s’haguessin utilitzat. Ha d’indicar-se un resum del treball elaborat: els procediments de revisió aplicats i, si és el cas, les limitacions sofertes en l’aplicació d’aquests procediments.

Explicació que la verificació té per objecte obtenir una seguretat que l’EINF està lliure d’incorreccions materials.

6. Opinió

a) Opinió tècnica. L’opinió haurà d’expressar-se en termes de seguretat raonable o limitada, o una altra, segons que s’opti.

Seguretat raonable. Una opinió tècnica en la qual es manifestarà, de manera clara i precisa, si l’EINF s’ha presentat en tots els aspectes significatius de conformitat amb el que s’estableix en el marc legal aplicable

Seguretat limitada. Una opinió en la qual s’indiqui que, a partir dels procediments aplicats i l’evidència obtinguda, no ha arribat a coneixement del verificador cap qüestió que porti a pensar que l’EINF no s’ha presentat en tots els aspectes significatius de conformitat amb el que s’estableix en el marc legal aplicable.

Altra. En el cas que es tracti d’una altra mena de seguretat, s’haurà de manifestar expressament quina és la conclusió aconseguida i l’abast de les proves planificades i fetes que han servit de base per a aquesta conclusió.

b) L’opinió podrà revestir quatre modalitats: favorable, amb excepcions, desfavorable o denegada.

Quan no hi hagi excepcions, l’opinió serà favorable.

Quan hi hagi excepcions, s’hauran de reflectir totes en l’informe i l’opinió tècnica serà amb excepcions, desfavorable o denegada. Aquesta opinió tindrà lloc quan la informació inclosa en l’EINF no inclogui aquella que exigeix la normativa o que sigui necessària per a comprendre l’evolució, els resultats i la situació de l’entitat (o grup), i l’impacte de la seva activitat.

7. Data i signatura de qui ho hagués fet. La data de l’informe serà aquella en què l’expert ha completat els procediments necessaris per a formar-se l’opinió sobre l’EINF. La data de l’informe no podrà ser anterior a la de formulació de l’EINF.

20. És obligatòria la verificació de l’EINF individual?

Una interpretació sistemàtica de la remissió de l’article 262.5 TRLSC a l’article 49.6 del Codi de comerç porta a la conclusió que s’ha d’aplicar tant als grups com a les societats de capital individuals, incloses en l’àmbit d’aplicació de la Llei 11/2018, de 28 de desembre.

21. Hi ha cap model ideal de referència per a verificar l’EINF?

Es podran fer servir els procediments i criteris a seguir inclosos en les normes i pràctiques admeses comunament en l’àmbit nacional i internacional.

22. Cal publicar l’informe de verificació de l’EINF?

Sí. En la mesura en què l’EINF forma part de l’informe de gestió, que ha de ser formulat i presentat a la junta general d’accionistes juntament amb els comptes anuals per a l’aprovació i publicació posterior, i que aquests documents han d’anar acompanyats de l’informe de l’auditor de comptes, l’informe de l’expert verificador de l’EINF també ha d’acompanyar, als mateixos efectes, aquest estat en companyia dels documents anteriors, d’acord amb els mateixos criteris d’aprovació, dipòsit i publicació que l’informe de gestió.