El desenvolupament dels requeriments d’informació corporativa no financera i de sostenibilitat a la Unió Europea i a Espanya

En aquest article exposarem, segons el nostre parer, els passos principals que s’han fet dins de la Unió Europea i d’Espanya en el desenvolupament dels requeriments d’informació corporativa no financera i de sostenibilitat des de l’any 2014 fins ara.

Tot seguit, sense voluntat de ser exhaustius, exposarem, segons el nostre parer, els passos principals que s’han fet dins de la Unió Europea i Espanya en el desenvolupament dels requeriments d’informació corporativa no financera i de sostenibilitat des de l’any 2014 fins ara.

ANY 2014. DIRECTIVA NFRD

Directiva sobre informació no financera octubre de 2014

La Directiva 2014/95/UE, coneguda com la Directiva sobre informació no financera (NFRD), fixa les normes sobre la divulgació d’informació no financera i sobre la diversitat per part d’algunes grans empreses. Aquesta Directiva modifica la Directiva comptable 2013/34/UE.

Bàsicament, exigeix a les grans empreses, tant en comptes individuals com en consolidats, la incorporació a l’informe de gestió d’un Estat d’informació no financera (EINF) que inclogui informació, en la mesura en què sigui necessària per a comprendre l’evolució, els resultats i la situació de l’empresa, i l’impacte de la seva activitat, pel que fa, com a mínim, a qüestions mediambientals i socials, i també en relació amb el personal, al respecte dels drets humans i a la lluita contra la corrupció i el suborn, i que inclogui:

a) Una descripció breu del model de negoci de l’empresa.

b) Una descripció de les polítiques que aplica l’empresa en relació amb aquestes qüestions, que inclogui els procediments de diligència deguda aplicats.

c) Els resultats d’aquestes polítiques.

d) Els principals riscos relacionats amb aquestes qüestiones vinculades a les activitats de l’empresa, entre aquestes, quan sigui pertinent i proporcionat, les relacions comercials, els productes o serveis que puguin tenir efectes negatius en aquests àmbits, i com l’empresa gestiona aquests riscos.

e) Indicadors clau de resultats no financers, que siguin pertinents respecte de l’activitat empresarial concreta.

En el cas que l’empresa no apliqui cap política sobre una o diverses d’aquestes qüestions, l’estat no financer n’oferirà una explicació clara i motivada.

A més, destaquem el següent:

— Informe separat. En principi s’estableix que l’EINF s’ha d’incorporar a l’Informe de Gestió; no obstant això, es permet que aquesta informació s’elabori en un informe separat amb els mateixos continguts.

— Verificació. Els auditors legals i les societats d’auditoria únicament han de comprovar que s’hagi facilitat l’estat no financer o l’informe separat. A més, els Estats membres han de poder exigir la verificació de la informació inclosa en l’estat no financer o en l’informe separat per part d’un prestador independent de serveis de verificació.

— Normes d’elaboració d’aquesta informació no financera. La Unió Europea no disposava el 2014 d’un conjunt de normes o d’estàndards per a l’elaboració d’aquesta informació no financera. Per això, la directiva comentava que, quan les empreses, subjectes a aquesta informació, la facilitaven, podien basar-se en: marcs nacionals, marcs de la Unió i marcs internacionals.

Amb la intenció de facilitar la divulgació d’informació no financera per part de les empreses, l’article 2 de la Directiva insta la Comissió a preparar unes directrius no vinculants, que incloguessin uns indicadors clau de resultats no financers de caràcter general i sectorial. La Comissió ha de tenir en compte quines són les pràctiques millors que hi ha, l’evolució internacional i els resultats d’iniciatives connexes a la Unió. La Comissió havia de fer les consultes oportunes, també amb les parts interessades. Quan es refereixi a aspectes mediambientals, la Comissió ha d’incloure, com a mínim, l’ús de la terra, el consum d’aigua, les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i l’ús de materials.

ANY 2017

Quant a les directrius no vinculants esmentades en la Directiva 2014/95/UE, el 5 de juliol de 2017 es publica al DOUE la Comunicació de la Comissió «Directrius sobre la presentació d’informes no financers (Metodologia per a la presentació d’informació no financera) (2017/C 215/01)».

La Comissió va estudiar els marcs nacionals, els marcs de la UE i els marcs internacionals per elaborar les directrius, molt inspirades en el lideratge i els coneixements de les organitzacions que han promogut aquests marcs.

Recordem que aquestes directrius no són obligatòries, no impliquen noves obligacions jurídiques. La intenció és proporcionar una orientació equilibrada i flexible sobre presentació d’informació no financera (relacionada amb factors ambientals, socials i de governança), d’una manera que ajudi les societats a divulgar de manera coherent i sistemàtica informació amb una importància significativa relativa. En la mesura que puguin, aquestes directrius han d’ajudar a garantir la comparabilitat entre societats i sectors.

Aquesta orientació es dirigeix a les societats obligades per la Directiva a divulgar informació no financera en el seu informe de gestió. Tanmateix, les directrius no vinculants podrien representar actuacions millors per a totes les societats que divulguin informació no financera, incloses altres no compreses en l’àmbit d’aplicació de la Directiva.

ANY 2018. LLEI 11/2018

La transposició de la Directiva 2014/95/UE a l’ordenament espanyol es fa amb la Llei 11/2018, de 28 de desembre, per la qual es modifica el Codi de Comerç, el TRLSC i la LAC. Les obligacions exigibles s’aplicaran als exercicis econòmics iniciats a partir de l’1-1-2018.

Àmbit d’aplicació

Pel que fa a l’àmbit d’aplicació, l’obligació d’emissió de l’EINF diu el següent:

Comptes individuals

Les societats de capital que compleixin els requisits que exposarem tot seguit hauran de triar alguna de les possibilitats següents:

1. Incloure en l’informe de gestió un estat d’informació no financera amb el contingut previst pels comptes consolidats en l’apartat 6 de l’article 49 del Codi de Comerç, encara que només referit a la societat.

2. Amb el mateix contingut, elaborar un informe separat d’informació no financera.

Els requisits esmentats són els següents:

a) Que la mitjana de treballadors ocupats durant l’exercici sigui superior a 250.

b) Que, o bé tinguin la consideració d’entitats d’interès públic segons la legislació d’auditoria de comptes, a excepció de les entitats que tinguin la qualificació d’empreses petites i mitjanes pel que fa a la Directiva 34/2013, o bé que reuneixin, durant dos exercicis consecutius, a data de tancament de cada un d’aquests, almenys una de les circumstàncies següents:

1r. Que el total de les partides de l’actiu sigui superior a 20.000.000 d’euros.

2n. Que l’import net de la xifra anual de negocis superi els 40.000.000 d’euros.

Comptes consolidats

Les societats que formulen comptes consolidats hauran d’incloure en l’informe de gestió consolidat l’estat d’informació no financera consolidat previst en l’apartat 6 de l’article 49 sempre que concorrin els requisits següents:

a) Que la mitjana de treballadors ocupats per les societats del grup durant l’exercici sigui superior a 250.

b) Que o bé tinguin la consideració d’entitats d’interès públic segons la legislació d’auditoria de comptes, a excepció de les entitats que tinguin la qualificació d’empreses petites i mitjanes pel que fa a la Directiva 34/2013, o bé que reuneixin, durant dos exercicis consecutius, a data de tancament de cada un d’aquests, almenys una de les circumstàncies següents:

1r. Que el total de les partides de l’actiu consolidat sigui superior a 20.000.000 d’euros.

2n. Que el import net de la xifra anual de negocis consolidada superi els 40.000.000 d’euros

PIMES

No estan obligades a elaborar l’EINF. Poden fer-ho de manera voluntària.

Auditoria i verificació

L’actuació de l’auditor de comptes es limitarà tan sols a la comprovació que la informació esmentada s’hagi facilitat en l’informe de gestió o, si és el cas, en l’informe separat. No obstant això, en l’article 49 del Codi de Comerç s’especifica que la informació inclosa en l’estat d’informació no financera serà verificada per un prestador independent de serveis de verificació. És a dir, Espanya opta per la verificació obligatòria per un verificador independent. D’aquesta manera, juntament amb l’informe d’auditoria, tindrem l’Informe del verificador expert de l’EINF.

Estàndards d’indicadors a utilitzar

La Llei 11/2018 fomenta, pel fet de ser d’utilitat especial, l’ús dels estàndards d’indicadors que puguin ser generalment aplicats i que compleixin amb les Directrius de la Unió Europea i els estàndards del GRI, però no tanca la possibilitat d’utilitzar altres estàndards diferents, sempre que siguin inclosos en altres marcs normatius nacionals, de la Unió Europea o internacionals, com els que cita la Llei en el preàmbul.

ANY 2019: REBLAR EL CLAU. PACTE VERDE EUROPEU

Comunicació de la Comissió Directrius sobre la presentació d’informes no financers: suplement sobre la informació relacionada amb el clima (2019/C 209/01)

El 2019, la Comissió va publicar les directrius addicionals sobre la presentació d’informació relacionada amb el clima. Les empreses dins de l’àmbit d’aplicació del que estableix la Llei 11/2018 publiquen els primers EINF corresponents a l’exercici iniciats a partir de l’1 de gener de 2018.

Comunicació de la Comissió «El Pacte Verd Europeu», COM (2019) 640 final. Adaptació del programa de treball de la Comissió per a l’any 2020, COM (2020) 440 final.

El Pacte Verd Europeu és la nova estratègia de creixement de la Unió Europea. Aspira a transformar la Unió en una economia moderna, eficient en l’ús dels recursos i competitiva, sense emissions netes de gasos d’efecte d’hivernacle per al 2050.

Futurs estàndards europeus de divulgació d’informació no financera

El Consell va destacar la importància de tenir d’informació fiable, comparable i pertinent sobre els riscos, oportunitats i repercussions en matèria de sostenibilitat, i va demanar a la Comissió que estudiés la possibilitat d’elaborar una norma europea de divulgació d’informació no financera.

ANY 2020

Resolució del Parlament Europeu, de 17 de desembre de 2020, sobre la governança empresarial sostenible [2020/2137 (INI)]

En aquesta resolució, el Parlament Europeu va acollir amb satisfacció el compromís de la Comissió de revisar la Directiva sobre la divulgació d’informació no financera, va demanar que s’ampliés l’àmbit d’aplicació a altres categories d’empreses i es va congratular del compromís de la Comissió d’elaborar les normes de divulgació d’informació no financera de la UE. El Parlament Europeu també va considerar que la informació no financera publicada per les empreses, segons la Directiva sobre divulgació d’informació no financera, s’havia de sotmetre a una auditoria obligatòria.

ANY 2021

ICAC: Guia informativa sobre l’aplicació de la Llei 11/2018

L’ICAC la va publicar en la seva pàgina web el 21-4-2021. És una guia que només té valor informatiu, en què es respon a les qüestiones consultades. Aquesta guia no constitueix una norma tècnica ni crea noves obligacions jurídiques; qui elaboren els EINF no podran fer valer que aquests siguin conformes a aquest document. Entre altres qüestions, s’orienta sobre la labor de verificació de l’EINF.

Proposta de la Directiva CSRD (D’«Informació no financera» a «Informació sobre sostenibilitat»)

Com que es considera que l’actual marc legal no garanteix que se satisfacin les necessitats d’informació dels usuaris en matèria de sostenibilitat, es publica, el 21-4-2021, la proposta de Directiva del Parlament i del Consell per la qual es modifiquen la Directiva 2013/34/UE, la Directiva 2004/109/CE, la Directiva 2006/43/CE i el Reglament (UE) núm. 537/2014, pel que fa a la informació corporativa en matèria de sostenibilitat.

D’aquesta proposta destacaríem:

1. Àmbit d’aplicació CSRD. Modifica l’àmbit d’aplicació personal dels requisits de presentació d’informació, ampliant la seva aplicació a totes les grans empreses i a totes les empreses amb valors cotitzats en mercats regulats de la UE, excepte les microempreses. Amb la finalitat d’alleugerir la càrrega que representa la presentació d’informació per a les pimes cotitzades, han de començar a presentar-la, segons aquesta Directiva, tres anys després de l’entrada en aplicació.

2. Entrada en vigor. S’aplicarà de la manera següent:

— Exercicis que comencin a partir de l’1-1-2024 per a les empreses ja subjectes a la Directiva sobre divulgació d’informació no financera.

— Exercicis que comencin a partir de l’1-1-2025 per a les grans empreses no subjectes actualment a la Directiva sobre divulgació d’informació no financera.

— Exercicis que comencin a partir de l’1-1-2026 per a les pimes que cotitzen, i també per a les entitats de crèdit petites i no complexes i per a les empreses captives d’assegurances.

3. Normes europees de presentació d’informació en matèria de sostenibilitat. Exigeix que totes les empreses incloses en l’àmbit d’aplicació informin segons les normes europees de presentació d’informació en matèria de sostenibilitat que elaborarà l’EFRAG, i permet a les pimes cotitzades que entrin en l’àmbit d’aplicació, que informin segons les normes de presentació d’informació en matèria de sostenibilitat específiques per a les pimes.

4. Verificació. En la proposta de CSRD s’introdueix l’obligació de verificar els informes de sostenibilitat d’aquelles empreses obligades a emetre’ls.

L’actuació de l’auditor de comptes es limitarà únicament a la comprovació que la informació esmentada s’ha facilitat en l’informe de gestió o, si és el cas, en l’informe separat.

5. Informe separat. Suprimeix la possibilitat que els Estats membres permetin a les empreses presentar la informació requerida en un informe separat que no formi part de l’informe de gestió.

6. Format de l’informe: En la proposta CSRD s’exigeix a les empreses que elaborin els estats financers i l’informe de gestió en format XHTML, de conformitat amb l’article 3 del Reglament Delegat (UE) 2019/815 de la Comissió 63, i que marquin la informació en matèria de sostenibilitat, inclosa la informació que exigeix l’article 8 del Reglament (UE) 2020/852, de conformitat amb aquest Reglament Delegat. D’aquesta manera:

— Taxonomia específica. Caldrà una taxonomia digital de les normes de presentació d’informació en matèria de sostenibilitat de la Unió perquè la informació notificada es pugui etiquetar segons aquestes normes.

— Punt d’accés únic europeu a la informació corporativa pública. Els Estats membres han de vetllar perquè les empreses publiquin els estats financers anuals i l’informe de gestió degudament aprovats en el format electrònic prescrit, i perquè els informes de gestió que continguin informació en matèria de sostenibilitat es posin, immediatament després de publicar-los, a disposició del mecanisme pertinent designat oficialment al qual fa referència l’article 21, apartat 2, de la Directiva 2004/109/CE.

ANY 2022

Proposta de directiva sobre diligència deguda de les empreses en matèria de sostenibilitat

El 23 de febrer es va publicar la proposta de Directiva del Parlament i del Consell sobre diligència deguda de les empreses en matèria de sostenibilitat i per la qual es modifica la Directiva (UE) 2019/1937.

El seu objectiu és garantir que les empreses que operin en el mercat interior contribueixin al desenvolupament sostenible i a la transició cap a la sostenibilitat de les economies i les societats amb la identificació, prevenció, mitigació, eliminació i minimització dels efectes adversos potencials o reals sobre els drets humans i el medi ambient relacionats amb les pròpies operacions de les empreses, les seves filials i les seves cadenes de valor.

Aquesta directiva estableix un procés de diligència deguda que abraça les sis etapes: integrar la diligència deguda en les polítiques i els sistemes de gestió; identificar i avaluar els efectes adversos sobre els drets humans i el medi ambient; prevenir, interrompre o minimitzar els efectes adversos reals i potencials sobre els drets humans i el medi ambient; avaluar l’eficàcia de les mesures; comunicar; i reparar.

Futurs estàndards europeus d’informació corporativa en matèria de sostenibilitat

El 29-4-2022, l’EFRAG va llançar una consulta pública, fins al 8 d’agost, sobre els esborranys de les normes europees d’informació corporativa en matèria de sostenibilitat. Aquesta consulta tenia com a objecte, d’una banda, informar sobre els objectius i el contingut d’aquests esborranys de normes i, de l’altra, obtenir-ne les opinions, els requisits de divulgació proposats, inclosa l’adequació i proporcionalitat, com s’han incorporat els principis de la Proposta de directiva sobre sostenibilitat i les opcions possibles per a la implementació gradual.

Es tracta del primer conjunt d’estàndards requerits sota la proposta CSRD que cobreixen la gamma completa d’assumptes de sostenibilitat: estàndards ambientals, socials, de governança i transversals. Es preveu que aquest primer lot de normes europees s’aprovi a finals d’aquest any 2022. A aquest primer paquet de normes n’hi seguiran d’altres, que actualment també s’estan elaborant al si de l’EFRAG.

CONCLUSIÓ

La Unió Europea té el propòsit ferm que la informació en matèria de sostenibilitat se situï al mateix nivell que l’estrictament financera dins de la informació corporativa. Les afectades en primer terme seran les grans empreses; no obstant això, és probable que les PIMES també notin l’impacte d’aquests requeriments nous i creixents. La seva posició en la cadena de valor de la seva activitat els obligarà a satisfer les peticions d’informació que els facin els seus grans clients. També, a l’hora de sol·licitar finançament se’ls demanarà informació per part dels seus finançadors. Tampoc no descartem que, atesa la rellevància social que adquireixen aquests temes, optin per oferir els informes de sostenibilitat de manera voluntària.

En definitiva, és una qüestió que ha vingut per quedar-se i que cada vegada tindrà més rellevància.